Una Singularitat amarga : Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana
Archilés i Cardona, Ferran

Catarroja ; Barcelona : Afers, 2012
ISBN 9788492542642

L'obra reflexiona sobre la contribució de Joan Fuster a l'estudi de la identitat valenciana, tot analitzant vora quaranta anys de producció escrita. Fa una minuciosa recerca del relat identitari que l'assagista suecà -basant-se en el recurs al passat i amb la llengua com a factor central- construí sobre la identitat valenciana, especialment la interpretació que féu de la trajectòria històrica contemporània. Des de la perspectiva d'una renovada història intel·lectual i cultural, i centrant-se en Nosaltres, els valencians, proposa una nova lectura de l'obra de Joan Fuster, així com també de la identitat valenciana contemporània. El llibre té com a marc interpretatiu el molt renovat camp d'estudis internacional sobre la nació i el nacionalisme desplegat en les darreres dècades i, a diferència de la majoria dels treballs realitzats fins ara, interpreta el pensament fusterià tenint en compte aquest rerefons. Així mateix, dóna algunes claus per a repensar, des d'una visió crítica, la vigència de la seua figura en la segona dècada del segle XXI.

Nacionalismos y culturas políticas políticas en España (1975 - 2012)
Archilés i Cardona, Ferran

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons ; Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015. p. 141-174.

L'autor realitza una aproximació a la relació, no sempre fàcil, entre nacionalismes i cultures polítiques, i dedica també un espai a la relació de les cultures polítiques d'esquerres amb la realitat plurinacional del país. Com les de dretes, aquestes també han tingut un idea pròpia de la nació basada, en termes generals i sovint coincidents amb les d'altres cultures polítiques, en cinc punts: 1) l'afirmació que Espanya és una nació, 2) un relat històric dels llaços compartits entre els diferents pobles que la componen, 3) l'oposició a qualsevol voluntat de secessió, 4) la definició també en termes culturals -i no només cívics- d'aquesta nació, i 5) una hipotètica funció "d'enemic intern" que jugarien tant els nacionalistes catalans com els bascos. El capítol dedica, així mateix, un espai a analitzar les concepcions del PCE, que segons l'autor haurien evolucionat des d'una defensa doctrinal de la descentralització i el reconeixement del dret a l'autodeterminació fins a la cessió en la defensa no només d'aquest dret, sinó també de qualsevol forma de federalisme.